lunes, 18 de mayo de 2009

ReFLexiÓ FiNaL

Gemma!
Bé, ja he vist que ens has deixat aquesta feineta...
Com pots veure, l'escric per aquí perquè és com més íntim i em fa vergonya que els companys llegeixin els meus pèssims redactats!
Aquest crèdit m'ha agradat molt perquè he après moltes coses: com pot canviar el simple fet de tractar bé a una persona, preocupar-te per les coses, raonar qualsevol cosa, actuar diferent...
No sé, de tot s'aprèn, tu ja ho has dit. Sembla que tot tingui la seva explicació encara que a vegades no ens n'adonem i en realitat, crec que és una feina molt dura adonar-se de tot i poder actuar bé.
Vaig començar el crèdit amb una mica d'indiferència (la normal per totes les assignatures), però crec que la gent no l'hi dona importància a aquestes petites coses que anem refent. Sembla que fer un crèdit per ajudar a un nen de l'ESO sigui una tonteria, però la veritat és que ho trobo molt més útil que altres assignatures que fem i se li donen més importància.
M'he sentit bé anant amb el Francesc perquè crec que l'he tractat i ajudat bé i ell també m'ho ha sapigut tornar... S'ha portat molt bé amb mi i espero que els meus sarmons de gramàtica catalana se l'hi hagin quedat una mica!
Per altre tema, les classes de teòrica també les he trobades interessants. Crec que és normal si en alguns moments "desconectem" de l'assignatura, però això passa a totes hores. M'ha agradat conèixer la varietat de pensaments i maneres d'actuar i malalties que podem agafar només donant masses voltes a una cosa. És un tema molt interessant que realment trobem el cada dia, i que realment no en tenim gaires coneixements.
La veritat és que ja tinc ganes de fer el mateix crèdit l'any que ve amb gent gran!
I res més, que ha sigut un crèdit molt útil i maco.
Gràcies per tot! També ens has ajudat molt a nosaltres.

1 comentario:

Gemma dijo...

Gràcies per tot Cristina, i gràcies per ser com ets. El Francesc està motl content de tenir la seva Cristina i ha millorat molt. Avui em parlàvem amb l'Assumpta i ha vist una evolució positiva en petits detalls. Si has après coses d'aquelles que no es poden explicar, sinó que s'han de sentir, ja em dóno per satisfeta. Perquè fer de profe no és fàcil, i treballar amb persones, molt difícil, i a vegades ens oblidem d'això tant evident.
Gràcies!