3r dia de classe!

Avui, dilluns, m'he dirigit cap a l'aula de NEP. Noto que cada cop és com si ens tinguéssim més confiança amb el Francesc. Ara ja no em tracta com si fos “la noia que l'ajuda”, sinó com si fos una alumna més allà que està per ell. M'agrada! A més m'explica les seves coses i això em fa sentir bé. M'explica coses de la seva operació, dels metges, com se sent... Li costa escriure a l'ordinador i jo li dicto el què ell té escrit i així va més depressa. Els seus companys el respecten i l'ajuden quan li falta alguna cosa. La veritat és que no hem xerrat gaire, però ja en tindrem, de temps!

13 d'octubre de 2008
Avui dilluns, a primera hora de matí, ja m'he dirigit cap al segon pis a l'aula de NEP amb la Patri (que també hi havia d'anar). Hem entrat i hi havien dues dones allà fent una xerrada. Ens hem col·locat cada una amb el nen que li tocava i ens hem posat a escoltar com si fóssim un alumne més allà a la classe. La xerrada parlava sobre diversos temes: de l'amor, els sentiments, les relacions, els maltractaments, els abusos... molts variats, però alhora amb alguna cosa en comú.
Ho he trobat un tema força interessant, encara que jo no he pogut ajudar massa al Francesc. Ell anava escoltant i escrivint apunts al portàtil, i jo també l'ajudava com podia.
Crec que per ser alumnes de 4rt d'ESO, tenien un nivell molt baix al respondre certes preguntes, tot i que ja sé que els alumnes d'aquella classe els hi costa molt.
Avui, amb en Francesc, he tingut la sensació com si ja ens coneguéssim de tota la vida. Almenys ell me l'ha fet sentir. Suposo que és bona aquesta sensació, ja que crea molt bon ambient per treballar. A més, ja m'he fixat, que els seus companys de classe el respecten i també l'ajuden quan li fa falta alguna cosa o no ha entès algun exercici.
No em puc queixar. Espero que tot segueixi igual o millor!

1r dia de voluntariat

6 d'octubre de 2008

Avui dilluns, a primera hora del matí, hem començat la meitat del grup de Voluntariat amb els nens que ens tocàven.

Jo he anat a l'aula de NEP al 2n pis, estava un xic nerviosa! He conegut a la professora, l'Assumpta. Semblava maca i la veritat és que portava la classe molt bé. Els nois i noies que estaven allà estaven tranquils i anaven seguint correctament la classe. Al principi, m'he assegut al costat de la professora i he anat seguint la classe callada com si fos una alumne més, però després he hagut de revisar si els alumnes tenien els deures fets.

Més tard, he ajudat a un noi que es diu David que té problemes, només pot escriure en un ordinador portàtil. No se m'ha mostrat gaire simpàtic, però al final ha cedit.

Finalment he vist el Francesc sol i he anat a assentar-me allà amb ell. Estava sol mirant la pantalla del seu portàtil i m'he assegut allà. Ens hem presentat, he vist com a la pantalla tenia una foto on sortia fent-li un petó a una persona especial per ell, crec que era la seva mare. L'he ajudat a passar una redacció a mà a l'ordinador, ja que no s'entenia la lletra. M'ha caigut molt bé! I la veritat és que crec que no li he caigut malament. M'ha explicat coses de l'accident que va passar i crec que realment ha tingut molta sort de poder trobar-se com estar ara. Es veu que ha millorat moltíssim i encara l'hi queda molt! Es veu que ha canviat tant físicament com psíquicament. Jo no el coneixia pas com era abans, però pel què m'han dit ha fet un canvi molt gran. Sincerament, l'he vist com un nen feliç d'aquells que no veu cap problema a res i m'ha agradat molt.

En resum, he pogut estar poca estona amb el Francesc, però crec que ens portarem molt bé i que ja tindré molts dies per conèixe'l i poder ajudar-lo amb tot el què necessiti.

Penso que l'Assumpta portava la classe molt bé, veient que hi havia cada noi i noia que semblaven difícils. Suposo que li pot anar força bé que vinguem algunes persones del crèdit de Voluntariat a ajudar a les seves classes.