El Francesc no va venir.
Ara m'ha tornat la motivació amb això que m'has dit de la concentració, la memòria i això. Tens raó, hi ha una pila de feina per fer i demà ja li faré fer un munt d'exercicis.
Quan et deia que no són tontos, ho deia en el sentit que la professora els tracta com si no tinguéssin solució: els hi posa exercicis molt fàcils i pràcticament (sino saben les respostes) cedeix ràpid.
No ho sé, si demà no va bé els exercicis que ara em pensaré, ja vindré al seminari a buscar exercicis.
De totes maneres, GRÀCIES!
1 comentario:
Em sap greu que es sentin tractats així.Suposo que a vegades et treu de pollaguera el fet que veus que no avancen perquè no volen avançar. Després em de preguntar-nos perquè no ho volen fer? quin interés hi ha en voler quedar-se en un nivell que ja tenien abans? perquè no es motiven per ser millors? per moltes coses, Cristina, hi ha moltes variables personals que els hi estant posant barreres i potser no saben com saltar-les. Perdre l'esperança és l´'últim que s'ha de perdre i la il.lusió menys que res al món. M'agradaria que algun dia ells mateixos se n'adonessin i que fossin capaços de remontar. Són tant joves! i la vida és molt llarga per deixar ja d'intentar millorar.
Publicar un comentario