martes, 14 de octubre de 2008

13 d'octubre de 2008
Avui dilluns, a primera hora de matí, ja m'he dirigit cap al segon pis a l'aula de NEP amb la Patri (que també hi havia d'anar). Hem entrat i hi havien dues dones allà fent una xerrada. Ens hem col·locat cada una amb el nen que li tocava i ens hem posat a escoltar com si fóssim un alumne més allà a la classe. La xerrada parlava sobre diversos temes: de l'amor, els sentiments, les relacions, els maltractaments, els abusos... molts variats, però alhora amb alguna cosa en comú.
Ho he trobat un tema força interessant, encara que jo no he pogut ajudar massa al Francesc. Ell anava escoltant i escrivint apunts al portàtil, i jo també l'ajudava com podia.
Crec que per ser alumnes de 4rt d'ESO, tenien un nivell molt baix al respondre certes preguntes, tot i que ja sé que els alumnes d'aquella classe els hi costa molt.
Avui, amb en Francesc, he tingut la sensació com si ja ens coneguéssim de tota la vida. Almenys ell me l'ha fet sentir. Suposo que és bona aquesta sensació, ja que crea molt bon ambient per treballar. A més, ja m'he fixat, que els seus companys de classe el respecten i també l'ajuden quan li fa falta alguna cosa o no ha entès algun exercici.
No em puc queixar. Espero que tot segueixi igual o millor!

1 comentario:

Gemma dijo...

És important aquesta sensació de sentir-te còmode. Maca la teva observació dels companys. No sempre trobaràs la casualitat de que es fa una xerrada i hi hauràs de treballar més amb ell. Pregunta sempre a les professores si necessiten que facis alguna cosa en concret i recorda de presentar-te si qui ha no són els profes habituals.